La moneda social

La moneda social és una forma de posar els diners al servei de les persones ja que permet que puguin seguir compartint les seves capacitats quan la moneda convencional s’estanca.

El diner convencional, en el nostre cas l’euro, està fonamentat en el deute que els bancs ens atorguen i que ens lliga a causa de l’escassetat i la dificultat de generar euros.

Els euros tendeixen a acumular-se en mans d’un grup reduït de persones, atès que dels diners se’n creen beneficis monetaris, cosa que promou la manca d’honestedat i la corrupció; es destrueixen les economies locals que s’escapen cap als grans centres financers; es fomenta la competitivitat, la creació de pobresa, provocant una degradació cultural i social creixent.

L’objectiu essencial d’una moneda social no és altre que facilitar els intercanvis entre les persones, com a unitat de compte, és a dir, donant valor a les coses i actuant com a instrument de pagament.

La seva existència depèn únicament d’un acord comunitari que li atorga un valor determinat; no creat per un banc o per un govern, sinó determinat per les mateixes persones que fan l’intercanvi.

D’aquesta manera l’economia que se’n genera és totalment real, sense cap aspecte especulatiu.

L'Ecoxarxa Garrotxa fa servir la seva pròpia moneda social, el trok. Aquesta moneda és acceptada a la majoria d'ecoxarxes catalanes i a la Cooperativa Integral Catalana.

Totes les monedes socials fan servir una plataforma d’intercanvi i administració de transaccions i usuaris. Inicialment hi havia el sistema CES (Community Exchange System), però des de les ecoxarxes catalanes i la Cooperativa Integral Catalana es va impulsar una plataforma de codi lliure i autogestionada, l’IntegralCES.

Aquest sistema és una eina de fàcil maneig i comprensió; pots oferir un producte o servei propis o buscar el que necessitis a les teves xarxes d’intercanvi més properes. A més de portar la comptabilitat dels intercanvis realitzats i conèixer el saldo disponible en qualsevol moment.

Lluny de ser un simple fet diferencial, l’adopció d’aquest sistema d’intercanvi és una eina clau en el canvi de les relacions econòmiques capitalistes imperants per moltes raons:

  1. La moneda social es crea a través d’una activitat real, d’un treball ja realitzat —sigui la producció d’un bé o la prestació d’un servei— i no a través del crèdit, és a dir de deute.
  2. Les quantitats negatives perden el seu caràcter de deute, atès que no tenen un termini de “venciment”, i no augmenten per si soles perquè no tenen taxes d’interès; només mostren un desequilibri entre el que es rep i el que es dona, fet que sempre es podrà compensar amb el temps. A més, les quantitats negatives són necessàries perquè també n’hi hagi de positives, ja que és un sistema de suma zero.
  3. El fet de tenir números vermells només indica que s’haurà d’oferir alguna cosa en algun moment per compensar el saldo, però en base amb el principi “cadascú en funció de les seves necessitats”.
  4. No té gaire sentit acumular-ne, ja que en circumstàncies normals qualsevol persona pot generar-ne amb facilitat, i en alguns casos té fins i tot data de caducitat
  5. El més important és que reforça l’economia local, atès que els intercanvis es produeixen en el nostre entorn proper i la moneda no viatja a altres mercats on hi hagi una major rendibilitat; així s’incentiven les relacions de confiança entre les persones usuàries, que poden anar més enllà d’allò econòmic per a fomentar la creació de veritables nuclis d’autogestió en què el suport mutu sigui l’element comú per a la satisfacció de les necessitats de totes les persones integrants.